OPINIÓ SOBRE ELS DRETS D'AUTOR

Jo crec que quan poses en algun vídeo alguna cançó ja coneguda, no hauria de passar que no et deixes veure el vídeo o que no es sentís la música només per els drets d'autor ,perquè jo crec que si es possés, que la cançó ,és de una altre persona i el nom de la persona també estàs fent una mica de publicitat perquè si el poses, per exemple, en un treball del col·legi doncs si a la gent li agrada aquella cançó sabran de qui és i es descargaran música seva o compraran CD's i potser van a algun concert del autor i ell guanya diners igual. Per això jo crec que s'hauria de deixar posar la música en vídeos o treballs només si poses de qui són en realitat.

LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC

Fotograma --> Pla --> Seqüència --> Pel·lícula
Fotograma: Una de les moltes imatges individuals en una pel·lícula de cinema, l'element més petit de la pel·lícula.
Pla: Un pla és una tira contínua de pel·lícula cinematogràfica, creat a partir d'una sèrie de fotogrames, que corre per un període interromput de temps
Seqüència: La seqüència cinematogràfica es una unitat de temps i espai dins d’una narració cinematogràfica.
Pel·lícula: Una pel·lícula es una obra de art cinematogràfica que emet una història.
La persistència retinal fa que veiem un moviment a partir d’una successió de fotogrames amb un espai negre entre ells.

Tipus de pla:

Pla sencer (PS): recull la figura humana en la seva totalitat, de cap a peus.

Gran pla general (GPG): l'enquadrament mostra una visió global de l'entorn per situar el conjunt dels elements. La figura humana pot o no aparèixer i en qualsevol cas queda difuminada com un element més de l'escenari.

Pla de conjunt (PC): capta, en un entorn general, un grup de persones que realitzen alguna acció.

Pla americà (PA): mostra la figura humana des del cap fins als genolls o malucs.

Pla general (PG): mostra també un escenari amb una visió global, però en aquest cas la figura humana té rellevància. Fins i tot pot arribar a ocupar un terç del pla.

Pla mitjà (PM): Es veu la meitat de l'objecte o de la persona (en el cas de la persona es veu fins la cintura)

- Pla mig llarg (PML): apareix la figura humana tallada a l'altura de la cintura.

- Pla mig curt (PMC): apareix la figura humana tallada a l'altura del pit.

Pla de detall (PD): recull una xicoteta part del cos humà (un ull, un nas, una orella...) o d'un objecte.

Primer pla (PP): capta el rostre d'una persona, o bé una part del cos humà (un braç, una cama...). Fins i tot en aquest tipus de pla pot aparèixer un objecte en la seva totalitat.

Primeríssim primer pla (PPP): mostra un rostre tallat des de la barbeta fins al front.

Pla seqüència (PS): seqüència que es roda en una única presa, sense cap tipus de muntatge, directament i sense interrupcions.
L’angle d’enquadrament és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte o personatge filmat.

Tipus d'angle d'enquadrament:

Zenital: l’angle zenital és aquell on la càmera està situada totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria de la situació.

Normal: l’angle normal o neutre es dóna quan la càmera està situada a l’alçada dels ulls del personatge.

Contrapicat: l’angle contrapicat és, en general, quan la càmera està situada per sota de l’objecte o personatge. Provoca en l’espectador la sensació que el personatge estigui en posició de poder, amenaçant, superior, etc.

Picat: l’angle picat és, en general, quan la càmera està situada per sobre de l’objecte o personatge. Provoca en l’espectador que el personatge sembli estar indefens o en condicions d’inferioritat.

Moviment de la càmera:

Panoràmic (sobre el trípode): És el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.

Tràveling: És un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal.
Tràveling òptic o zoom: És un objectiu per a càmeres de fotografia o de cinema en què la distància focal es pot fer variar de forma contínua entre dos límits extrems: de gran angular extrem a gran angular curt.
Steadycam: És quan la càmera va subjecta a l’espatlla de l’operador. És possible realitzar, també, moviment combinats de panoràmica i tràveling.
Lateral: Quan la càmera va movent-se lateralment, normalment seguint -des del costat- el moviment d’un personatge.
Frontal: És quan la càmera es mou cap endavant o enrere: o bé seguint un personatge que es mou o bé apropant-s’hi o allunyant-se’n.
Moviment lliure: És quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre)